Què en sabem del parabriseo? És senzill, es pot resumir en el simple acte de col·locar publicitat en els parabrises dels automòbils, un tipus de publicitat bastant directa que aconsegueix un fort impacte en el consumidor. És molt visual, agressiva des del punt de vista publicitari, per al seu repartiment fins i tot es fa servir una tècnica que parteix d’un estudi previ, s’utilitzen tècniques de localització per segmentar al públic en funció del seu poder adquisitiu, zona de treball, residència …
No obstant això aquest tipus de publicitat sol acabar a terra. Aquest tipus de publicitat embruta les nostres ciutats, contamina el medi ambient en tractar-se de paper i dóna un treball extra als escombriaires de les zones afectades. Els aparcaments públics de les ciutats queden infectats de papers.
La culpa? Es reparteix entre l’empresari que es publicita, el ciutadà que la tira a terra i el consistori que no controla i sanciona aquest tipus d’actes.
Però, és legal fer publicitat a parabrises de cotxes? Segons hem pogut deduir, depèn de la zona, ciutat o província, per la qual cosa no sempre és legal fer-ho.
El permís per repartir aquest tipus de fullets en els cotxes se sol tramitar mitjançant els ajuntaments. Una veritable barbaritat que aquest tipus d’activitat segueixi existint i que els ajuntaments no tanquin aquest tema per complet. No interessa multar als que ho fan, no interessa que les ciutats estiguin més netes, no interessa que es gasti menys paper. Hi ha zones on per la meva sorpresa és legal avui en dia, tot i el mal que es fa al medi ambient, també fem una crida als propietaris dels cotxes. Si us plau, no tireu la publicitat a terra, i molt menys la trenqui en trossets petits que dificulten més la seva recollida a l’operari. Siguem cívics. També hi ha “pirates” que imprimeixen els seus anuncis i els van repartint pel seu propi barri, per vendre les seves cases, motos, cotxes … Activitat que a més de la seva fi, acaba embrutant els carrers.
Des de fa diversos anys s’ha posat de moda publicitar negocis mitjançant papers que es posen en els parabrises. Negocis legals i menys legals. Cal destacar el típic anunci de ‘Comprem el seu cotxe. Paguem a l’acte. ‘Aquest és només un exemple al qual podem sumar dones de companyia, restaurants, discoteques …
De moment desconeixem les ordenances del Vendrell a aquest assumpte, però una altra cosa que ens indigna és la passivitat de les autoritats amb les terrasses dels bars i restaurants. Aquestes terrasses en la seva majoria estan plenes de tovallons i burilles que acaben volant quan bufa una mica d’aire. Els amos no escombren fins que no tanca la terrassa i en alguns casos ni això. Embruten els carrers, donant un treball extra a l’operari de neteja i afectant la higiene urbana dels veïns. (Per dir-ho amb bones paraules)
A més si sumem les “caques” de gos que tampoc es recullen habitualment en molts barris … així estan els carrers, així som i així els operaris de neteja tenen tanta feina cada dia, que “per això els paguem” com deixen caure alguns veïns, justificant la seva poca higiene.
El civisme no està present entre la majoria dels ciutadans, i les sancions tampoc… i mentrestant … que escombri l’operari de la neteja… Així ens va.