Guia per ser un bon perico en 5 passos

Aprofitant-ho, m’agradaria ajudar els nostres lectors que encara no tinguin un equip de futbol a qui seguir i estimar i, per un motiu o per un altre, vulguin ser de l’Espanyol. És una decisió molt respectable i a més no jutgem parafílies.

Una setmana més he sortit al carrer. He sortit al carrer, he estirat una mica les cames i he tornat a casa a escriure això, que a fora plou i fa fred.

Aprofitant-ho, m’agradaria ajudar els nostres lectors que encara no tinguin un equip de futbol a qui seguir i estimar i, per un motiu o per un altre, vulguin ser de l’Espanyol. És una decisió molt respectable i a més no jutgem parafílies.
Amb aquesta voluntat de servei he confeccionat la Guia per ser un bon perico en només 5 senzills passos.

Primer pas

La primera instrucció és no tenir ni puta idea de futbol ni importar-te el més mínim. Ningú amb bon gust pel futbol i/o mentalment equilibrat es faria mai de l’Espanyol. Però això és igual i no t’impedirà fer realitat el teu somni. Ser perico és una actitud envers la vida, una mena de posicionament polític. Ni se t’acudeixi entrar en cap conversa futbolística ni mostrar cap interès pel joc o la competició en sí. Parla’n molt superficialment, fent aportacions comodí com “ja ens han robat una altra vegada”, “aquesta el Tamudo la fotia dins” o “l’any que ve a Europa”. Centra’t en la part emocional i intangible. Repeteix constantment que ser de l’Espanyol és un sentiment.

Segon pas

Sent-te molt maltractat i molt menystingut en relació amb els altres. Com a aficionat perico estàs obligat a manifestar constantment un sentiment de greuge en comparació amb el Barça. Sobre aquest greuge es construirà tot el teu relat: les institucions et maltracten i els mitjans et marginen. És igual que les dades demostrin fefaentment que no només l’Espanyol no està infrarepresentat, sinó que està sobrerepresentadíssim: té 28.000 socis (aproximadament els mateixos que el CN Sabadell) i segons un estudi recent només un 3,6% dels catalans són pericos (hi ha molts més merengues); per no parlar del palmarès (quatre copes del Rei i una lliga de Segona Divisió). Tenint en compte això, la presència de l’Espanyol als mitjans públics i privats és clarament exagerada, arribant a tenir programes de televisió propis. Però això tant li fot. Com a perico tens la missió de repetir els mantres: “el nacionalbarcelonisme m’oprimeix”, “Catalunya és més que un club” i “Puta TV3”.
Aquesta actitud està definida per la branca més cutre-salsitxera de la psicologia com a “Complex de Patufet o del fill petit”.

Tercer pas

Considera’t súper especial, pràcticament un escollit. Formes part d’una meravellosa minoria. Els altres mai no ho entendran. Ets aficionat d’un equip que ha aconseguit fugir de la mercantilització del futbol i es nodreix només de l’essència més pura de l’esport. Lluites contra un gegant i tu ets un equip petit. L’Espanyol és una idea romàntica. Ets David i els altres són Goliat. Com deia ahir Noel Eduardo a un article a Sentit Crític: ser de l’Espanyol a Catalunya és un esport de risc. Perico: ets La Resistència. Ets el puto exèrcit d’Emiliano Zapata. Obvia el fet que el propietari del teu club és un senyor xinès multimilionari. No facis cas dels que et diguin que tens un estadi que ja el voldria qualsevol equip de Champions. Recorda que ser perico és un sentiment i, a partir d’aquí, alimenta aquest deliri. Seguint amb els apunts científics, aquesta actitud està definida per la branca cutre-salsitxera de la psicologia com a “Complex de superioritat”.

Quart pas

Odia el Barça amb tota la teva ànima. Al cap i a la fi, ser perico no deixa de ser formar part d’un col·lectiu més gran. És el col·lectiu que es coneix popularment com a “Puta Barça y puta Cacaluña” i que aglutina bàsicament les persones que viuen a Catalunya i que consideren que l’odi al Barça és un sentiment més important que l’amor cap als seus clubs, els seus amics o les seves famílies. En conseqüència, celebren les derrotes del Barça amb més alegria que les victòries pròpies (en el cas dels pericos, només celebren les derrotes del Barça).
Els reconeixeràs perquè repeteixen consignes com “puto Messi enano hormonao”, “otra vez el Villarato” o “dame un cigarro y otro pa mi amigo”.

Cinquè pas

Simpatitza amb alguna associació feixista o feixistoide com La Falange Española de las JONS, el Real Madrid o el PSC. Aquest darrer punt no és obligatori, però suma punts.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí