Alberto Boadella: Per Una Llonza de Pernil

Alberto Boadella el "Bufó" reial. Un anacronisme més del nostre temps. Tant de bo que el pas de la història t'hages esbargit com un pet pudent al vent. Un vell decrèpit burges que des de la teva masia de l'Empordà o escarxofat sobre els cotons de la capital del Regne, entre prínceps, donzelles i Marahas ho empastifes tot amb el teu alè biliós. I ens diuen els vells vilatans que per una llonza de pernil tot va començar...

 

Alberto Boadella, “Bufó” reial, anacronisme del nostre temps. Tant de bo que el pas de la història t’hages esbargit com una llufa pudent al vent.

—Qui collons ets tu?—, ens preguntem.

Vell decrèpit burges que des del teu mas de l’Empordà, o escarxofat sobre els cotons de la capital del Regne, entre prínceps, donzelles i Marahas amb el teu alè biliós ho empastifes tot .

I diuen els vells vilatans que tot va començar per una llonza de pernil. En volies el teu tall; engrunes i subvencions públiques però en Jordi, el president, amo i senyor del pernil, els teus anhels no volgué sadollar.

I emprenyat com una mona, “l’Ubú president” li vas muntar, però amb un pam de nas ell et va deixar quan a en Josep Maria Flotats el TNC li va adjudicar.

En veure que ni l’os del pernil et va deixar, juntament amb altres tronats auto proclamats “intelectuals“, parafílics i parafóbics, el “Manifest per la llengua comuna” vareu signar.

Com a bon perseverant, el plora-miques vas anar fent fins que finalment la direcció artística de los Teatros del Canal de Madrid vas aconseguir.

La veritat es que tampoc podem criticar-lo molt a aquestes alça

Boadella amb l’esbart dansaire de la Cibeles

des, ja se sap que la gent gran en determinats moments tenen el mal geni de la senilitut, i en alguns casos han de portar bolquers perquè ja no es poden aguantar les necessitats.

El que sap greu e tot això, es que l’Alberto ha confós la seva batalla personal contra determinats elements polítics amb una lluita contra la societat catalana. I per tant ens preguntem la gent de peu, que collons li hem fet a aquest senyor, perquè es passi el dia ridiculitzar-nos des de el comfort de la seva masia de l’Empordà o des d’algun luxós lloc de la capital del Reino?

Com la Marie Antoinette lluny del món real, et passeges pels versallescos jardins del teu mas ensenyant els pernils rosats de senyoret, mentre molts de nosaltres hem patit una crisi salvatge i devastadora, tant en el econòmic com en el social, com perquè a sobre hàgim d’aguantar les teves gansades i ridiculitzis el poc que som.

Que els teus deliris Dalinians de vell xaruc siguin tractats per uns bons especialistes. Adéu.

1 COMENTARI

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí