El so de la dolçaina i del tambor trenca amb el silenci que inunda els buits carrers del Carpio de Tajo a les set almenys deu de la tarda d’aquest dimarts. Dos mossos a peu, instruments en mà, encapçalen la processó de 19 genets que s’enfila cap a la Plaça d’Espanya d’aquest poble toledà, on mig miler de persones espera l’arribada dels cavallers de la Germandat de Sant Jaume. Entre ells, sota un sol imponent, marxa al trot José Antonio Segòvia, un militar de 53 anys que minuts després arrencarà els aplaudiments de la gentada. Serà quan, després de fixar la vista al coll d’una oca que penja d’una corda per les potes, iniciï una carrera de més de vint metres, estengui el braç i adherència del gola a l’animal fins que el seu pes i l’impuls desgajen el cap l’au de la resta del cos. Llavors, els crits de joia es multipliquen. I arriben els petons. I les felicitacions. Aquí, en aquest municipi de 2.000 habitants, estan de festes.
Del Carpio de Tajo ha celebrat aquest dijous les seves “tradicionals” carreres, consistents en escapçar aquestes aus a cavall mentre pengen d’una corda.
“Per a nosaltres és una tradició i un orgull”, explica Segòvia sobre les denominades carreres d’oques, una pràctica que arrossega les crítiques dels col·lectius animalistes; que forma part de les Festes Patronals celebrades en honor de Santiago Apòstol cada juliol; i que consisteix a passar a cavall per sota d’una corda, d’on pengen les aus, per intentar arrencar els caps. Els animals actualment estan morts. Encara que, fa anys, els posaven vius. “Es va entendre que era innecessari que patissin i ara se’ls sacrifica abans”, explica el genet, apostat davant de la porta de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel, del campanar cau un pendó amb la Creu de Sant Jaume. A penes uns metres, sobre la façana del temple, també llueix un enorme cartell amb la imatge del sant i un lema: Fe i tradició. “El meu pare va ser corredor i espero que el meu fill i la meva filla també ho siguin”, rebla el militar.
Segons explica l’Ajuntament, aquestes celebracions es duen convocant des de fa més de 400 anys. “Els primers estatuts de la Germandat de Sant Jaume, d’aquella època, ja els esmenta. Encara que els seus orígens podrien remuntar a l’edat mitjana”, subratlla el consistori sobre unes celebracions que giren, primer, al voltant de tres tandes de curses de genets -convocadas a les deu del matí, a la una ia les set de la tarda-. En aquestes tres cites, els cavallistes travessen en parella i a tota velocitat la plaça. “Han de demostrar el seu art eqüestre abraçant per l’espatlla i intentant que els cavalls vagin el més parell i ràpid possible”, detalla l’administració municipal.
Però, un cop acabada la carrera de les set, arriba el plat fort: l’escapçament d’oques. Aquest dimarts, el rellotge marca les 19.42 quan dos grups d’operaris comencen a cavar a la sorra abocada sobre la calçada de la plaça. En tot just uns minuts, aixequen dos llargs pals de fusta separats per sis metres i els uneixen amb una gruixuda corda. A continuació, lliguen al primer animal i el s’alcen cap al cel, on comparteix espai amb petites banderes de plàstic d’Espanya, de Castella-la Manxa i de la Unió Europea. Llavors, l’expectació es multiplica i les mirades es desvien cap al primer genet, que ja corre cap al seu objectiu. Al primer intent, li desgaja el cap. I el cavallista es besa els dits i assenyala als núvols amb ells. I la banda de música del poble, apostada al balcó de l’Ajuntament, comença a tocar l’himne nacional.
Denúncies dels animalistes
Les festes de Carpio de Tajo s’han celebrat aquest dimarts sense cap tipus d’incident. Aquí, en aquest poble a 40 quilòmetres de Toledo, viuen aliens a les denúncies dels col·lectius animalistes, que van posar fa anys la vista a les carreres d’oques. “És una activitat arcaica i innecessària”, subratlla Silvia Barquero, presidenta de PACMA. “Sacrifiquen animals amb l’única finalitat que serveixin com trofeus als participants. No cap al cap de ningú que algú es diverteixi així en el segle XXI”, rebla la líder d’un partit que va impulsar les intenses i dilatades protestes que van acabar en 2016 amb el Toro de la Vega, un torneig d’origen medieval celebrat a Tordesillas (Valladolid) cada setembre, consistent en perseguir i alancear a un toro fins a la mort.
“La sensibilitat de tots els que vivim en aquest país és molt diferent al paradigma que aquesta pràctica absurda, violenta i escudada en la tradició ens ofereix”, afegeix Carme Còrdova, un alacantina que s’ha proposat combatre les festes del Carpio i que va recollir 135.000 signatures a través de la plataforma Change.org per demanar la seva prohibició. El llistat el va entregar el passat juny a la subdelegació del Govern de Castella-la Manxa.
Una polèmica qualificada com “artificial” per l’alcalde del municipi, Germán Jiménez. El regidor insisteix en la tranquil·litat amb la qual que es desenvolupen les carreres d’oques i afegeix que compten amb el suport majoritari d’un poble que ja es va enfrontar amb els animalistes fa tres dècades. Llavors, va perdre. “El escapçament de les oques vius a les festes de Sant Jaume, prohibit pel Govern Civil de Toledo a primers dels anys setanta, va ser restablert. Però aquest costum va ser denigrada per l’opinió pública nacional. A instàncies de la Societat Protectora d’Animals, es va aixecar tal polseguera que el Govern la va prohibir rotundament el 1983 “, recull el llibre Història del Carpio de Tajo, editat per la Diputació de Toledo en 1989.
A les 20.57 tornen a ressonar els aplaudiments a la Plaça d’Espanya. L’espectacle ha conclòs. I els cavallistes, després de deixar enrere 21 oques escapçats -algun d’ells, després de gairebé 20 intents- i de recollir una pica que els ha regalat l’Ajuntament a cada un, enfilen cap a la casa del proper Germà Major. Ell portarà el penó de la germandat a les festes de 2018. “Moltes gràcies”, diu emocionat: “Espero que l’any que gaudim, almenys, tant com aquest”. I els genets posen punt final a la celebració: “Visca Santiago!”, Criden.
