“Si en lloc de la barreja de so de la banda de música, aplaudiments, braus, olessss i altres … el so fos el que capta l’Sennheiser 816 (micròfon que capta a gran distància i bona qualitat) a peu de la plaça, on s’escolta perfectament el so de les banderilles en perforar la pell, els bramuls de dolor que dóna l’animal a cada tortura a la qual se sotmet … “.
Així arrenca el testimoni de Javier Sepúlveda, que va treballar com a tècnic de so en la retransmissió de curses de braus, i que s’ha convertit en tot un fenomen viral a Facebook. La pàgina Anonymous Defensa Animal Espanya ha estat la que ha difós el seu missatge, que s’ha convertit en tot un al·legat en contra d’aquest espectacle i que ha estat compartit prop de 70.000 vegades i ha rebut prop de 46.000 ‘m’agrada’.
Aquest és el missatge complet:
“En el meu cas, que m’ha tocat portar el so en alguna retransmissió, sempre he comentat, que si en lloc de la barreja de so de la banda de música, aplaudiments, braus, olessss i altres … el so fos el que capta l’Sennheiser 816 (micròfon que capta a gran distància i bona qualitat) a peu de la plaça, on s’escolta perfectament el so de les banderilles en perforar la pell, els bramuls de dolor que dóna l’animal a cada tortura a la qual es sotmet … i a més ho acompanyéssim de primers plans de les ferides que porta, dels coàguls com el palmell d’una mà, de la sang que li brolla compassada a bategar del cor o la mirada que posa en animal abans que li donin l’estocada final, crec que el 90% apagaria el televisor en presenciar semblant carnisseria a ritme de pasdoble.
Jo, personalment vaig demanar deixar de fer aquest tipus de treball, precisament un dia que a Castelló em va tocar estar al carreró i em vaig cabrejar molt a l’escoltar a un toro, al qual el torero va fallar quatre vegades amb l’estoc i fart d’escoltar al pobre animal em vaig treure els auriculars … No vaig tenir prou, que mentre agonitzava, escopia, s’ofegava en la seva sang, es va venir a morir just enganxat al meu, recolzat sobre les fustes mentre donava esglais i la seva mirada plena de sang i amb llàgrimes, sí llàgrimes, siguin o no siguin de dolor, es va creuar amb la meva i no ens la vam perdre fins que un inútil …. va fallar dues vegades amb l’escapçada final, a qui li vaig dir de tot.
Aquí va acabar la meva temporada torera de per vida.
Són sentiments personals i el més probable és que a un amant de “la festa” li sembli ridícul, però per a mi, més ridícul és quan després de semblant carnisseria, gires la vista al públic i els veus allà aplaudint, menjant el seu entrepà sense immutar, ni havent vist i sentit el que jo. “
Sepúlveda, després de veure la repercussió de les seves paraules, va voler assenyalar que la seva “intenció des d’un principi, és donar un punt de vista diferent del que s’aprecia des de casa. És cert que la meva narració està carregada de sentiments personals, però, igual que molts companys de professió que s’han trobat en la mateixa situació, no és fàcil tirar la mirada a un altre costat amb el que està passant davant dels teus nassos”.
