Els càntics franquistes a l’enterrament de l’exministre de Franco José Utrera Molina, però també les misses en honor de la División Azul, la simbologia al carrer, l’entestament a mantenir vigents els consells de guerra o la passivitat davant el dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació, han empès diversos eurodiputats de l’Estat a denunciar a Brussel·les la impunitat i la banalització de la dictadura i a demanar empara a les institucions europees per tal que “els representants de les institucions, forces polítiques i organitzacions socials treballin units per aconseguir que, finalment, es faci justícia, i que l’Estat espanyol, com han fet ja altres estats europeus, ajusti les seves polítiques de memòria a les exigències de veritat, justícia i reparació a què obliguen els estàndards europeus”. Així ho han expressat en un manifest els nou diputats que han signat, conjuntament amb representants d’entitats de memòria històrica, familiars de víctimes i experts convidats, el dia en què es compleixen 80 anys del bombardeig de Gernika per part de l’aviació alemanya.
Els eurodiputats que han denunciat la “impunitat i la banalització del franquisme”, Josu Juaristi (Bildu), Clara Aguilera (PSOE), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià), Izaskun Bilbao (PNB), Jordi Solé (ERC), Josep Maria Terricabras (ERC), Ramon Tremosa (PDeCAT), Miguel Urbán (Podemos) i Ernest Urtasun (ICV) ja han dut a terme iniciatives al Parlament europeu sobre memòria històrica. Tots ells han organitzat en una sala del Parlament europeu la jornada Veritat, justícia, reparació, en què, a través del testimoni de diverses víctimes i d’experts, han constatat que “la banalització dels crims de lesa humanitat és un fet inconcebible en qualsevol altre estat europeu”, i que cal treballar i demanar ajuda a les institucions europees perquè “Espanya deixi de ser una excepció a Europa en matèria de memòria històrica”, ha assegurat Izaskun Bilbao, encarregada d’inaugurar la jornada.
Un estat que no demana perdó
Tots els ponents han coincidit a assenyalar que l’actitud de l’Estat espanyol amb el passat franquista l’allunya dels estàndards democràtics, i han assegurat que uneixen esforços per tal que “la Comissió europea realitzi una avaluació objectiva del tractament que reben les víctimes del franquisme, així com dels actes de banalització permesos a l’Estat”.
Jacinto Lara, president de l’Associació Espanyola de Drets Humans, ha denunciat que “Espanya és l’únic estat que no ha demanat perdó i que banalitza el patiment de les víctimes del feixisme”. En aquest sentit, ha denunciat també que la llei d’amnistia de 1977 és “una llei d’impunitat que acaba permetent que no s’investiguin els casos tampoc a nivell internacional, perquè blinda una política d’impunitat als jutjats espanyols i a més, dificulta l’avenç de querelles internacionals com l’argentina”. Malgrat les dificultats, ha assegurat que “seguirem treballant fins que s’acabi la impunitat en aquest país”.
Cal pressió europea
Per la seva banda, l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé ha avisat l’Estat espanyol que “negant la possibilitat de fer justícia estan fent un flac favor a la consolidació de la seva democràcia”, i ha recordat que a la UE, “els estats membres han confrontat el seu passat amb valentia, però l’Estat espanyol ha estat covard, mirant cap a un altre costat i fins i tot permetent que encara avui hi hagi actes d’enaltiment de la dictadura franquista que riuen a la cara de les víctimes”. En aquest sentit, Solé ha reclamat que “les institucions europees posin molta més pressió a l’Estat, que malauradament en aquest tema representa una anomalia”. Segons Solé, les institucions de la UE no fan prou pressió, “amb l’argument que és una qüestió interna dels estats membre, però per sort hi ha altres estaments de la UE que sí que fan més pressió, com per exemple, el Consell d’Europa i altres organismes relacionats amb les Nacions Unides, que han estat molt crítics”.
L’eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa ha denunciat “la impunitat dels crims del franquisme i la gran farsa que va suposar el franquisme, en què fins i tot catòlics fidels a la república van ser assassinats, amb l’únic objectiu de justificar un cop d’estat”. I ha recordat que a Barcelona hi va haver 5.500 víctimes per les bombes, moltes dels quals criatures. Uns crims, afegeix, pels quals “l’Estat encara no ha demanat perdó”.
Per la seva banda, Josep Maria Terricabras (ERC) ha volgut matisar una expressió que sovint s’utilitza en memòria històrica: “Es diu que les víctimes de la barbàrie han de poder recuperar la dignitat. Doncs no, perquè mai no l’han perduda, qui la va perdre van ser els seus botxins, i aquests, fins que no demanin perdó, no seran dignes”, ha sentenciat.
L’eurodiputada del PSOE Clara Aguilera s’ha limitat a donar pas als ponents durant la conferència, malgrat que en diverses ocasions s’ha fet referència a la responsabilitat del PSOE quan ha estat al poder de no contribuir decisivament a la restitució de la veritat i la justícia. En declaracions a El Món, preguntada pel fet que el PSOE s’ha negat també a anul·lar els consells de guerra de víctimes republicanes, l’eurodiputada socialista ha assegurat que “el PSOE sempre ha treballat per la memòria històrica, fins al punt que la llei que va elaborar ara és al congelador per decisió de la dreta”. Aguilera reconeix que “es poden fer més coses, perquè tenim un deute amb les víctimes, i és cert que no han rebut un tracte adient malgrat que vam fer una transició”. Sobre el cas de Lluís Companys, encara oficialment culpable de traïció a Espanya, la diputada socialista respon que “les coses no són fàcils, i en alguns moments s’han prioritzat altres qüestions quan s’ha hagut de gestionar políticament el país”.
Sigui com sigui, els ponents han coincidit a assenyalar que calen uns estàndards comuns europeus per tal que totes les víctimes i els seus familiars puguin aspirar a un mateix nivell de reparació i justícia. Durant la jornada, el relator de l’ONU per a la veritat, la justícia i la reparació, Pablo de Greiff, que ha enviat un missatge de vídeo, ha recordat que “la Guerra Civil i els 40 anys de dictadura van deixar un gruix colossal d’assassinats, tortures, desaparicions, treballs forçats i exili, una llarga llista de violacions de drets humans”, però ha denunciat que, “malgrat que la Transició ha consolidat la democràcia, aquest Estat no sempre aplica polítiques que garanteixin la veritat, la justícia i la reparació”.
