Abans de començar, dir que el més important és que Espanya és un país que ha ratificat la Convenció de Viena.
Dit això, la part que regula el repartiment de béns i deutes de l’Estat, no ha entrat en vigor ni es preveu que ho pugui fer almenys a mig termini, entre d’altres motius perquè estableix un règim molt favorable per als Estats de recent independència, que no compta amb el suport de les antigues potències colonials. De fet, només alguns Estats del moviment de països no alineats i de l’antic bloc de l’Est l’han signat i ratificat. Espanya es va abstenir en la votació.
Però que la Convenció de Viena de 1983 no estigui en vigor, no impedeix que les parts implicades en una determinada controvèrsia no puguin acordar voluntàriament la seva aplicació (total o parcial) per resoldre el cas concret o bé que la prenguin com a model de referència. Al cap ia la fi, no hi ha cap altre instrument jurídic que reguli successió d’Estats en matèria de béns i deutes. A més, moltes de les seves disposicions recullen normes que provenen de la pràctica internacional consuetudinària i, com a costum, són font de Dret Internacional, i per tant d’obligat compliment. Cal tenir present que les dissolucions de les antigues Unió Soviètica, Txecoslovàquia i Iugoslàvia han contribuït a consolidar, a la pràctica, algunes de les normes d’aquesta convenció, convertint-se així en una bona guia de les tendències contemporànies sobre el repartiment de béns i deutes de l’Estat en casos de successió d’Estats. Així doncs, hem de tenir en consideració les seves respectives experiències a l’hora d’abordar el cas de Catalunya.
Recordin que:
Predecedor = Espanya
Successor = Catalunya
Repartiment de Mobles i Immobles:
Separació de part o parts del territori d’un Estat.
Article 17.1. Quan una o diverses parts del territori d’un Estat se separin d’ell i formin un Estat successor, i llevat que l’Estat predecessor i l’Estat successor hagin convingut una altra cosa:
a) Els béns d’Estat immobles de l’Estat predecessor situats al territori a què es refereixi la successió d’Estats passaran a l’Estat successor (aeroports, carreteres, ports, edificis, capitania general …);
b) Els béns d’Estat mobles de l’Estat predecessor vinculats a l’activitat de l’Estat predecessor en relació amb el territori a què es refereixi la successió d’Estats passaran a l’Estat successor (o sigui, béns moble a Catalunya com el material a les oficines d’Hisenda , Correus, els trens, vehicles …);
c) Els béns d’Estat mobles de l’Estat predecessor diferents dels esmentats en l’apartat b) passaran a l’Estat successor en una proporció equitativa (art, material forces armades)
Repartiment de Deute:
Article 40.1. Quan una o diverses parts del territori d’un Estat se separin d’ell i formin un Estat, ia menys que l’Estat predecessor i l’Estat successor hagin convingut en una altra cosa, el deute d’Estat de l’Estat predecessor passarà a l’Estat successor en una proporció equitativa , tenint en compte en particular dels béns, drets i interessos que passin a l’Estat successor en relació amb aquest deute d’Estat.
Ho he posat en vermell perquè és molt important. La proporció equitativa que es triï per repartir el deute també serà la mateixa a l’hora de repartir les reserves de l’Estat espanyol en metalls preciosos, divises, guardiola pensions (si queda alguna cosa), crèdits d’Espanya a altres països, patrimoni de l’estat (Paradores ), accions en empreses públic i privades (AENA, SEPI …), fundacions, ambaixades a l’exterior, bases científiques a l’Antàrtida …
Tot exactament en la mateixa proporció. Per exemple, si ens quedem amb el 18% del deute, també el 18% de les reserves d’or, o el 18% de la part estatal a AENA …
Per cert, el repartiment de tot tipus de béns es fa amb paritat a la proporció. Per exemple, si 1 de cada 6 ambaixades li toca a Catalunya, Espanya no pot oferir les pitjors, hi haurà un repartiment (que començarà per sorteig) en què Espanya triarà 5 i Catalunya 1, i així successivament. Després es peritarían per si una de les parts té més valor proporcional que l’altra.
Compte, que Catalunya es quedi amb ambaixades no vol dir que pugui utilitzar-les ja que dependrà de les relacions bilaterals amb aquests països. Però pot vendre-les o llogar-(a la pròpia Espanya …).
També es pot donar el cas que Espanya es les quedi totes a canvi de diners (descompte del deute)
Com hauran vist el repartiment ha de ser equitatiu, però no posa si per població, PIB, superfície, nivell d’inversions …
I què passa si Espanya i Catalunya no es posen d’acord?
Segueixin llegint …
Arranjament de controvèrsies
Consulta i negociació
Article 42. Si es suscita una controvèrsia en relació amb la interpretació o l’aplicació d’aquesta Convenció entre dues o més parts en la Convenció, aquestes tractaran, a petició de qualsevol d’elles, de resoldre-la mitjançant un procés de consulta i negociació.
Conciliació
Article 43. Si la controvèrsia no es resol en el termini de sis mesos comptats des de la data en què s’hagi fet la petició a què es refereix l’article 42, qualsevol de les parts en la controvèrsia pot sotmetre-la al procediment de conciliació indicat en el Annex de la present Convenció presentant al secretari general de les Nacions Unides una sol·licitud a tal efecte i informant d’aquesta sol·licitud a l’altra part oa les altres parts en la controvèrsia.
Arranjament judicial i arbitratge
Article 44. Tot Estat pot declarar, en el moment de la signatura, de la ratificació o de la seva adhesió a la present Convenció, o en qualsevol moment posterior, mitjançant notificació dirigida al dipositari, que, quan una controvèrsia no s’hagi resolt mitjançant l’aplicació dels procediments a què es refereixen els articles 42 i 43, aquesta controvèrsia es pot sotmetre a la decisió del Tribunal Internacional de Justícia mitjançant sol·licitud escrita de qualsevol de les parts en la controvèrsia, o alternativament a arbitratge, sempre que l’altra part en la controvèrsia hagi fet una declaració anàloga.
Repartiment d’Arxius:
Article 30.1. Quan una o diverses parts del territori d’un Estat se separin d’ell i formin un Estat, i llevat que l’Estat predecessor i l’Estat successor hagin convingut una altra cosa:
a) La part dels arxius d’Estat de l’Estat predecessor que, per a una administració normal del territori a què es refereixi la successió d’Estats hagi de trobar-se en aquest territori, passarà a l’Estat successor (arxius poden considerar les dades d’Hisenda);
b) La part dels arxius d’Estat de l’Estat predecessor, diferent de la part esmentada en l’apartat a), que concerneixi directament al territori a què es refereixi la successió d’Estats, passarà a l’Estat successor.
2. L’Estat predecessor proporcionarà a l’Estat successor la millor prova disponible en els seus arxius d’Estat que guardi relació amb títols territorials de l’Estat successor o amb les seves fronteres o que sigui necessària per aclarir el sentit dels documents dels arxius d’Estat de l’Estat predecessor que passin a l’Estat successor en aplicació de les altres disposicions d’aquest article.
3. Els acords que es celebrin entre l’Estat predecessor i l’Estat successor en matèria d’arxius d’Estat de l’Estat predecessor no podran menyscabar el dret dels pobles d’aquests estats al desenvolupament, a la informació sobre la seva història i al seu patrimoni cultural.
4. Els Estats predecessor i successor proporcionaran, a sol·licitud i a costa de qualsevol d’ells o a títol d’intercanvi, reproduccions apropiades dels seus arxius d’Estat vinculats als interessos dels seus respectius territoris.
Això vol dir que tots els arxiu que hi hagi a Espanya sobre l’exclusiva història de Catalunya hauran de ser traslladats a territori català (o a l’inrevés).
CONCLUSIONS:
Molt es parla sempre de traslladar la part proporcional del Prado, malauradament no serà del tot així. Catalunya podrà demanar un part proporcional de les pintures d’artistes catalans o sobre la història de Catalunya. Una cosa que passarà en tots els museus nacionals de tot tipus.
En el repartiment de deute només es comptabilitzarà la de l’estat espanyol, queda fora d’aquesta quantitat la de les altres autonomies i ajuntaments.
Hi ha economistes que diuen que Catalunya només hauria d’assumir el seu deute territorialitzable, encara que això donaria per un altre post ja que el problema és el càlcul: necessitaria anys de negociacions perquè caldria mirar cada partida dels pressupostos, la seva execució i el seu deute.
Aclarir que l’aeroport del Prat seria del poble català encara que la seva gestió amb AENA (a la qual Catalunya formaria part accionarial) quedaria en l’aire ja que el nou govern català podria establir un concurs de concessió, o NO ja que els seus 500 milions de benefici anual podria servir per a altres necessitats.
Recordar que proporcionalitat i equitat no són el mateix. Per això el repartiment de deute serà equitatiu si hi ha repartiment de béns.
Afegeixo que, per exemple, la república Txeca i Eslovàquia es van repartir el deute per la proporció de la població. I que Rússia es va quedar amb tota la de l’URSS per no haver de repartir res amb les noves repúbliques …
Per cert, la paga dels jubilats no és qüestió de repartiment perquè se sufraga amb les cotitzacions actuals, tot i que es podria establir, amb el temps, un estudi pel qual cada Estat sabés els anys que van cotitzar cada jubilat dins i fora de Catalunya per repartir la pensió tal com fa Espanya amb altres països …
Què farà Espanya?
Difícil de saber. La seva premsa ha embogit i és rabiosament anti-catalana.
Els seus mitjans de comunicació seran molt contraris a veure com ambaixades espanyoles acaben en mans de Catalunya, o com marxen quadres del Museu del Prado, o com l’Estat català és soci de moltes empreses públiques espanyoles …
Crec que el govern espanyol intentaran donar-li un valor a aquests béns i descomptar del deute. Però, compte, recordin el de l’equitat. No és gens equitatiu que només es vulgui parlar de diners, per tant Catalunya podrà imposar un preu molt alt a aquest patrimoni que Espanya no voldrà compartir, el que els catalans diuen doble per Senzill …
Hi ha una altra opció que podria ser que Catalunya pagués una quantitat proporcional al seu PIB durant dècades (eternament?) Encara que això comportaria un signatura de secessió amistosa. Una cosa que tampoc crec que la premsa de Madrid permeti …
Així que, vagin pensant en una separació a cara de gos en la qual no hi haurà cap repartiment.
