La Quëstio Catalana

Fa pena llegir les declaracions d'aquest "pastillero" en plena tangana mental. Ni els consellers tenen por de ser sancionats, ni de perdre el sou públic ni el patrimoni i així ho estan demostrant. No obstant això, tu sí que dónes suport a corruptes, lladres i anti-demòcrates amb la condició que no perillin les teves dosis diàries de la merda que estiguis xutant-te.

Amb passamuntanyes al Parlament. Em pensava que hi havia una normativa que no es pot entrar ni en casc, ni amb passamuntanyes, ni amb burka als edificis públics. Però és clar que aquesta deu ser una norma feta contra els sospitosos habituals del terrorisme últim, i pensant que dones i homes del cap dret a Catalunya han d’anar a cara descoberta.

El documental 'Las cloacas de Interior' ha tingut una gran repercussió mediàtica en els darrers dies després de la seva emissió dimarts a TV3, on va tenir un 30,1% de cuota de pantalla i el van veure 766.000 espectadors. L'èxit de la seva emissió però no ha arribat a la resta de l'Estat perquè cap canal d'àmbit estatal l'ha volgut emetre. Finalment, Mediapro ha pres la decisió de fer-ho a través d'un dels seus canals temàtics, Gol, que emetrà puntualment un programa de contingut polític i no esportiu, com és l'habitual. L'emissió serà el dilluns 24 de juliol, a les 22 hores. El documental 'Las Cloacas de Interior' és un treball d'investigació sobre les suposades maniobres ocultes del Ministeri de l'Interior per a desacreditar adversaris polítics, especialment a Catalunya.

Pablo Casado i el PP fidels amb la seva estratègia, ara ens parlen de la "deriva autoritària" de Carles Puigdemont i "totalitarisme", etc, etc. Creiem que això ja denota cert grau de retard mental, que quasi voreja la subnormalitat. Si aquests fulanos ens volen fer creure que les urnes són pròpies de la dictadura i que els estats exemplarment demòcrates, com l'espanyol, estiguin prohibides és que senzillament en Pablo Casado és un fill de la gran meuca, que no hi toca per cap costat. Millor que ens expliqui històries a la vora del foc com on són els comptes B, del PP. Amen!

Marc collons, que se't veu el llautó. Tu els teus amiguets, fins ara que anàveu de hippies i guais, i ara que ve l'hora de la veritat us heu abaixat els pantalons fins als genolls.

Finalment quan les coses es destapen és quan tot es veu ben clar. Fins ahir Podemos i els seus semblaven estar més oberts al referèndum que la Colau i la seva colla ... Però sembla que hi va haver una llamadita ... I de cop i volta Pablo Iglesias demana als "seus" que no votin ... Permetin-me que el dediqui a tota aquesta gent que creia que "el coletas" seria capaç de canviar la constitució en l'arcaica Espanya i que deixaria decidir als catalans ... Ni té poder ni ganes per a ambdues coses.

El complex d'Èdip de la mandonguilla diligent Iceta, està causant estralls en el ple de la franquícia local del PSOE. Segon el portaveu el PSC, un tal David "cara de poma agra" Pérez; "es un escandolo... un escandolo" que la Carme Forcadell apel·li a la seva inviolabilitat parlamentària, quant de fet la Carme està complint amb els punts del programa pels que ella va ser escollida. I el parlament, senyors que us l'agafeu amb paper de fumar, és això, el parlament, un lloc per parlamentar. Per mes informació, veure la Vikipedia, ignorants.

Abans de començar, dir que el més important és que Espanya és un país que ha ratificat la Convenció de Viena. Dit això, la part que regula el repartiment de béns i deutes de l'Estat, no ha entrat en vigor ni es preveu que ho pugui fer almenys a mig termini, entre d'altres motius perquè estableix un règim molt favorable per als Estats de recent independència, que no compta amb el suport de les antigues potències colonials...

L'exministre explica com es fan els "favors" en diplomàcia

A mi això de la independència de Catalunya em genera sentiments contradictoris. Normalment esquivo el debat perquè, en realitat, a penes m'interessa, o diguem que només m'interessa com a revulsiu en una situació estancada. Però al meu voltant, com és lògic, tothom està embarcat en aquest xivarri, molts a favor, altres en contra. I em resulta una mica complicat explicar la meva postura perquè abans d'acabar d'explicar-la ja se m'ha percebut com un "adversari", o com "un dels nostres", i no.