Un esquadró al Bàltic: un favor d’Margallo per aturar el procés

L'exministre explica com es fan els "favors" en diplomàcia

El passat 22 de març, l’exministre d’Exteriors José Manuel García Margallo va reconèixer en un programa de 13tv que el Govern va intervenir activament per evitar que molts estats es pronunciessin obertament a favor del procés sobiranista català. “Ningú sap l’esforç que ha costat això i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que facin les declaracions que han fet”, ha sentenciat Margallo.

Més d’un mes i mig després d’aquelles declaracions, el dimecres d’aquesta setmana, Margallo ha detallat alguns d’aquests favors. En una conferència compartida amb l’exvicepresidenta del Govern i condemnada pel 9N, Joana Ortega, l’exministre va respondre a la pregunta quin tipus de favors havia fet l’executiu per enrajolar veus internacionals a favor del sobiranisme.

Margallo va començar advertint què significa en la política exterior el concepte “favor” i va posar un exemple pràctic de les seves paraules. “En diplomàcia com en qualsevol faceta de la vida, passa com deia Churchill, que un no té amics permanents sinó interessos permanents i és obvi que per a mi el manteniment de la unitat d’Espanya és un bé superior a conservar”, ha detallat.

“Per tant” – va continuar- “en qualsevol conversa en que el teu entres amb altres estats, països o cancelleries ells posen sobre de la taula quins són preocupacions i interessos i nosaltres posem quins són els nostres interessos o preocupacions”, va exposar.

“Un exemple molt clar, vinc d’un debat a Almeria en què m’han recriminat la postura que ha tingut Espanya en les sancions a Rússia per la invasió de Crimea; però nosaltres no tenim una preocupació per Rússia com tenen els països bàltics els romanesos, polonesos o hongaresos que exigeixen una enorme fermesa respecte Rússia perquè creuen que una política de debilitat es pot traduir en que els expansionisme rus els acabi “, ha emfatitzat.

“Nosaltres no tenim aquesta preocupació però l’entenem, però la compartim i com a socis donem suport a les accions, i és més, tenim un esquadró aeri al Bàltic, per la mateixa raó la meva preocupació és el tema de la unitat d’Espanya”, ha conclòs.

“Prego que ho entengueu i he fet tots els esforços possibles perquè totes les cancelleries del món fins Nacions Unides amb una resolució que plantegem quan presidim el Consell fins a la UE perquè mantingués el que el dret internacional diu: Estat de dret, integritat territorial, indivisibilitat del territori, aquests són els favors, això és avui per tu demà per tu “, ha postil·lat.

En qualsevol cas, va negar que els esforços per als favors fossin econòmics o de “contraprestació material, entre d’altres, perquè amb el meu pressupost no podia ni enviar coca-coles”.

Les paraules de Margallo van deixar amb certa perplexitat a part del públic assistent al cicle, el “exemple de favor” per aturar el procés sobiranista un destacament de caces de l’Exèrcit de l’aire espanyol. Margallo es referia la missió de policia aèria de l’OTAN al Bàltic (Baltic Air Policing) que ara compta amb cinc F-18 de l’Ala 15 que es troben a la zona des de l’abril d’aquest any.

Aquesta operació va començar el 2004 després de l’ingrés en l’organització d’Estònia, Letònia i Lituània. Des de llavors quatre avions de combat d’un país aliat romanen desplegats a la base de Siailiai (Lituània) per períodes de quatre mesos. Ara bé, després de l’esclat de la crisi d’Ucraïna a principis de 2014 i l’augment de les incursions dels avions russos en l’espai aeri bàltic, la missió s’ha reforçat amb altres 12 caces de tres països i dues bases de desplegament: Amari, a Estònia i Malbork, a Polònia. De fet, el 6 de maig de 2015 Espanya va finalitzar la missió donant el relleu a quatre Eurofighter anglesos.

Però, de sobte, Espanya va liderar la missió BAP durant els primers quatre mesos de 2016. A més dels quatre Eurofighter espanyols basats a Lituània van participar quatre avions de combat F-16, curiosament belgues, desplegats a la base aèria de Amari, a Estònia . Margallo doncs va relacionar de manera vetllada la volta d’Espanya a Bàltic a canvi de fer callar les simpaties que aquestes repúbliques, a través dels seus representants polítics, mostraven pel procés català.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí