Quim, fa un parell d’anys vas aconseguir que es tanqués la pàgina web ePubcat, ja que van publicar alguns llibres teus en format electrònic per poder ser descarregats sense haver de passar per caixa, tot i que des d’un principi ja sabies que la teva iniciativa no aniria a cap lloc.
I així ha estat, i no tan sols això, sinó que ara s’estan divulgant en plataformes d’un abast molt superior.
En declaracions teves d’aquell moment vas dir que tota aquesta gentussa hauria d’estar a la presó.
Però no acabaves d’entendre que el món està canviant i els fonaments del negoci editorial s’estan esquerdant.
Amb això no volem dir que no hagis de guanyar diners, al contrari. Ets l’autor i mereixes ser retribuït justament per la teva feina, però quan et refereixes que aquesta gentussa hauria d’estar a la presó, t’estàs referint als teus propis lectors, però nosaltres no som el teu enemic.
Mira al teu voltant. El món de la música ha patit tant o més que vosaltres però ha sabut reinventar-se a través de fórmules més justes i també lucratives. Encara que per raons òbvies no es poden aplicar les mateixes en el món editorial, però hi ha altres alternatives.

Pregunta’t com pot ser que un dels teus llibres com La magnitud de la tragèdia, que costa 18 € en format paper, el cost en format electrònic és de 9,99 €, vaja, 10 € per arrodonir, és a dir, tan sols un 40% més econòmic.
Però per publicar en format electrònic no cal tallar arbres, ni utilitzar productes químics per blanquejar el paper. La conversió des del teu editor de text favorit al format electrònic és immediata i en tot cas només cal la col·laboració d’un becari durant un parell de dies per acabar d’editar l’estil. I la distribució?, doncs un fitxer en un servidor, o en el núvol i ja està.
No cal imprimir ingents quantitats de paper i després distribuir els llibres en camions o furgonetes a les llibreries o quioscos.

En tot cas el cost més elevat seran els honoraris a Adobe o qui sigui per la gestió dels DRM (Gestió de drets digitals). I a sobre no es poden compartir com ho faries amb un llibre de paper, i ja està, no hi ha més.
Quin hauria de ser el cost d’un llibre en format digital? No més de 2 €.
Però és que a més un llibre electrònic no té perquè canibalitzar les vendes del format paper. La majoria de la gent que ha llegit un llibre determinat en format electrònic i que els ha agradat, amb tota seguretat l’acaben comprant en paper per dipositar-lo a la biblioteca física, ja bé sigui al menjador, o al despatx i així donar la imatge que en aquella llar viu un àvid lector. I per a algunes persones l’olor del paper amb la seva tinta és més excitant que un parell de ratlles de coca. En fi, per gustos no hi ha colors.
Però el gran escull de la indústria editorial són els injustificats i voluminosos costos per mantenir la maquinària editorial perfectament greixada i sadollada.
Aquesta història ja es remunta des de temps immemorials. Gutenberg va fer en el seu moment els que els llibres electrònics avui dia, abaratir costos i ampliar-ne l’abast. El mateix que els diaris van fer més endavant, condensant notícies i petites històries en un format molt més econòmic i enfocat per a un sector encara més ampli de població.
Jo tan sols sóc un petit lector, un d’aquests milers i milers que vam ser condemnats per tu. Un mileurista, que ha trampejat la crisi treballant durament en una petita empresa que fa plafons de pladur. Que han abusat de mi, retallant-me el sou amb la coneguda excusa de la crisi, especialment en el sector de la construcció, i que amb els pocs euros que puc estalviar a final de mes, em compro un o dos llibres, i es que la cosa no dóna per a més.
En tot cas, els teus enemics naturals són els mateixos que controlen els teus drets, els que volen continuar aplicant una fórmula de negoci que és insostenible. Els mateixos que van posar el crit al cel quan Amazon volia rebaixar els preus dels llibres. Aquests són els que t’estan condemnant i arrossegant en la seva caiguda.
http://epubcat.at.ua/
https://www.epublibre.org/catalogo/index/0/nuevo/disponibles/sin/2
Amb el que guanya per les col·laboracions en els mitjans i els drets d’autor consolidats en te prou. Assabentar-se que els seus escrits podien ser a l’abast de tothom el va posar malalt, ell no escriu per a la xusma, ell forma part de l’elit, va al programa del Basté! Quim, ets un miserable. Si no escrius es per que no tens res interessant a dir.
Els càlculs d’en Josep Filiprim coincideixen amb els meus.
Per guanyar el mateix com a autor, el preu de la versió electrònica hauria de ser menys del 10% de la versió en paper. I afegeixo, sense restriccions, que es pugui llegir al cap de molts anys independentment de l’evolució dels programes lectors.
I, a més, caldrà cercar nous mètodes de remuneració, jo els he trobat per altres vies que precisament funcionen perquè els meus escrits es poden descarregar legalment sense pagar. No faré spam, però vaig ser el primer a penjar a internet una novel·la en català amb llicència lliure, l’any 2003.
Òbviament, cada autor pot fer el que vulgui, però que pensi que, potser, els seus interessos no coincideixen amb els de la indústria editorial en general, el Món canvia, i el que era bo ahir pot no ser-ho demà.
No és cert que un llibre electrònic hagi de costar un 10% del de paper. La feina de promoció és molt costosa. La maquetació no és cert que la faci un becari en un parell d’hores, ja que si ho vols fer bé fins l’últim detall, aquell que a tu se t’escapa però a altres no, i comprovar que es vegi bé en el màxim de dispositius possibles, costa dies. A part que no em sembla bé això de “que ho faci el becari”, cosa que ja dona una idea del “pengim-penjam” que no m’agradaria ser client del negoci d’una persona que esgrimeixi aquesta mena d’arguments perquè no em sentiria gaire segur amb el producte o servei que compro. M’agrada la gent professional i dedicada. Ara bé, això no vol dir que un llibre digital hagi de costar en excés, tal com passa actualment. Jo pagaria de 4 a 7 euros (depenent del llibre) perfectament per una NOVETAT o per un ÈXIT DE VENDES en els següents 10 anys, però no pagaria 9,99 euros per un llibre exitós però escrit fa 15 anys i que ha donat un rendiment extraordinari. Un altre tema és que Monzó segueixi la línia del “jo escric i l’editorial cobra” però per ara, les editorials capaces de situar-se a les llibreries, grans magatzems i publicitar-se extensivament només donen aquesta opció. Entenc que hi ha escriptors que l’únic que saben és escriure (bé) però consideren un tedi dedicar temps a temes de gestió, com ens passa a molta gent. No tenen massa opció i segueixen la línia “còmoda” de l’editorial abusiva (com els del vi amb els productors de raïm, els de la llet, etc) en la que han estat sempre perquè un canvi rondant els 70 no és fàcil i diria, que ni tant sols és factible. Ara bé, caldria una mica de raonament i justícia vers els lectors, i els lectors també haurien de pensar en que el libre no s’escriu i ja està. Cal fer-ho bé i pensar en tothom.