Quim Monzó, 2 anys després del tancament de ePubcat

Quim, fa un parell d’anys vas aconseguir que es tanqués la pàgina web ePubcat, ja que van publicar alguns llibres teus en format electrònic per poder ser descarregats sense haver de passar per caixa, tot i que des d’un principi ja sabies que la teva iniciativa no aniria a cap lloc. I així ha estat, i no només això, sinó que els teus llibres ara s’estan divulgant en plataformes d’un abast molt superior que l’antiga ePubcat.

En declaracions teves d’aquell moment vas dir que tota aquesta gentussa hauria d’estar a la presó.

Entenem que la teva fútil rebequeria va ser més un acte de rebel·lia d’aquell moment, ja que no acabaves d’entendre que el món està canviant i els fonaments del negoci editorial s’estan esquerdant.

Amb això no vull dir que no hagis de guanyar diners, al contrari. Ets l’autor i mereixes ser retribuït justament per la teva feina, però quan et refereixes que aquesta gentussa hauria d’estar a la presó, t’estàs referint als teus propis lectors, però nosaltres no som el teu enemic.

Mira al teu voltant. El món de la música ha patit tant o més que vosaltres però ha sabut reinventar-se a través de fórmules més justes i també lucratives. Encara que per raons òbvies no es poden aplicar les mateixes en el món editorial, però hi ha altres alternatives.

Pregunta’t com pot ser que un dels teus llibres com La magnitud de la tragèdia, que costa 18 € en format paper, el cost en format electrònic és de 9,99 €, vaja, 10 € per arrodonir, és a dir, només un 40% més econòmic.

Però per publicar en format electrònic no cal tallar arbres, ni utilitzar productes químics per blanquejar el paper. La conversió des del teu editor de text favorit al format electrònic és immediata i en tot cas només cal la col·laboració d’un becari durant un parell de dies per acabar d’editar l’estil. I la distribució?, doncs un fitxer en un servidor, o en el núvol i ja està.

No cal imprimir ingents quantitats de paper i després distribuir els llibres en camions o furgonetes a les llibreries o quioscos.

En tot cas el cost més elevat seran els honoraris a Adobe o qui sigui per la gestió dels DRM (Gestió de drets digitals). I a sobre no es poden compartir com ho faries amb un llibre de paper, i ja està, no hi ha més.

Quin hauria de ser el cost d’un llibre en format digital? No més de 2 €.
Però és que a més un llibre electrònic no té perquè canibalitzar les vendes del format paper. La majoria de la gent que ha llegit un llibre determinat en format electrònic i que els ha agradat, amb tota seguretat l’acaben comprant en paper per dipositar-lo a la biblioteca física, ja bé sigui al menjador, o al despatx i així donar la imatge que en aquella llar viu un àvid lector. I per a algunes persones l’olor del paper amb la seva tinta és més excitant que un parell de ratlles de coca. En fi, per gustos no hi ha colors.

Però el gran escull de la indústria editorial són els injustificats i voluminosos costos per mantenir la maquinària editorial perfectament greixada i sadollada.

Aquesta història ja es remunta des de temps immemorials. Gutenberg va fer en el seu moment els que els llibres electrònics avui dia, abaratir costos i ampliar-ne l’abast. El mateix que els diaris van fer més endavant, condensant notícies i petites històries en un format molt més econòmic i enfocat per a un sector encara més ampli de població.

Jo sóc només un petit lector, d’aquests milers i milers que vam ser condemnats per tu. Un mileurista, que ha trampejat la crisi treballant durament en una petita empresa que fa plafons de pladur. Que han abusat de mi, retallant el sou amb la coneguda excusa de la crisi, especialment en el sector de la construcció, i que els euros que puc estalviar a final de mes em compro un o dos llibres, i es que la cosa no dóna per a més.

En tot cas, els teus enemics naturals són els mateixos que controlen els teus drets, els que volen continuar aplicant una fórmula de negoci que és insostenible. Els mateixos que van posar el crit al cel quan Amazon volia rebaixar els preus dels llibres. Aquests són els que t’estan condemnant i arrossegant en la seva caiguda.

2 COMENTARIS

  1. Amb el que guanya per les col·laboracions en els mitjans i els drets d’autor consolidats en te prou. Assabentar-se que els seus escrits podien ser a l’abast de tothom el va posar malalt, ell no escriu per a la xusma, ell forma part de l’elit, va al programa del Basté! Quim, ets un miserable. Si no escrius es per que no tens res interessant a dir.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí