El TS absol Cassandra, condemnada per tuitejar acudits sobre Carrero Blanco

L'alt tribunal anul·la la sentència de l'Audiència Nacional, que li va imposar un any de presó per humiliació a les víctimes

El Tribunal Suprem va absoldre aquest dijous a la tuitera Cassandra Vera, condemnada per l’Audiència Nacional a un any de presó i set d’inhabilitació per difondre a la xarxa social acudits sobre Carrero Blanco. En una resolució que estableix jurisprudència, la Sala Penal considera que si bé el contingut dels seus missatges va ser de mal gust, es referia a fets succeïts fa 44 anys. “És reprotxable social i fins i tot moralment quant mofa d’una greu tragèdia humana, però no resulta proporcionada una sanció penal”, diu.

La Sala II del Tribunal Suprem va anul·lar la condemna pel contingut de 12 tuits relatius a l’atemptat que va costar la vida a Carrero Blanco. Es va absoldre l’acusada en considerar que la repetició que va fer a Twitter de “acudits fàcils i de mal gust” no contenia cap comentari ultratjant cap a la víctima. Entre els 12 tuits que va publicar Cassandra al seu compte de Twitter entre 2013 i 2015, figuraven els següents: “ETA va impulsar una política contra els cotxes oficials combinada amb un programa espacial”, “Kissinger li va regalar a Carrero un tros de la lluna, ETA li va pagar el viatge a ella “,” Eleccions el dia de l’aniversari del viatge espacial de Carrero Blanco. Interessant “i” Pel·lícula: ‘a tres metres sobre el cel’. Producció: ETA films. Director: Argala. Protagonista: Carrero Blanco. gènere: Carrera espacial “.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro, ressalta que eren missatges centrats en repetir acudits ja coneguts en els quals es juga en clau d’humor amb la forma singular, mitjançant la voladura del vehicle de Carrero, en què es va perpetrar l’atemptat. La sala recorda que des de l’atemptat, perpetrat el 1973, i ja des de les dates pròximes a la seva comissió, es van inventar innombrables acudits, i en gairebé tots ells la clau d’humor requeia en el fet que el vehicle solqués l’espai i acabés caient dins d’un edifici.

“Aquestes circumstàncies han servit perquè la dinàmica de l’atemptat i la identitat de la víctima es parodiaran en publicacions escrites i sobretot en la comunicació del ‘boca a boca’, i últimament a través de les xarxes socials a internet”, indiquen els magistrats .

Dels tuits de Cassandra, el TS destaca que “no contenen cap comentari àcid contra la víctima de l’atemptat ni expressen frases o comentaris feridors, punyents o ultratjat contra la seva persona o qualsevol aspecte concret de la seva vida pública o privada”. Explica que era objecte de mofa o sarcasme la dada “molt trillat i esgotat” que el cotxe va aconseguir una gran altura. El tribunal afegeix que “per descomptat s’aprofita l’humor negre per qüestionar el personatge víctima de l’atemptat, en una reacció molt pròpia del nostre entorn social de criticar o fustigar sarcàsticament a qualsevol personatge públic quant surt al pas qualsevol contingència que permeti improvisar un acudit idoni per ridiculitzar o parodiar un defecte o una desgràcia personal “.

Acudit ‘fàcil’

Però raona que, en el cas examinat, els fets es van produir en un context molt especial, començant per la circumstància rellevant que l’atemptat es va produir fa ja 44 anys, temps més que suficient per a considerar-lo com un succés històric que es comenta en clau de humor no pot tenir la mateixa transcendència que un esdeveniment recent. “Sobretot si es pondera que els fets ja han estat objecte de tota mena de comentaris burletes sense que s’activés la major part de les vegades una resposta judicial penal”, indica.

Per als magistrats, aquest transcurs del temps i “l’oxidació o esgotament del tema en clau d’humor negre permeten considerar que ja no estem davant accions especialment perverses que tenen com a objectiu específic la humiliació i el descrèdit de les víctimes”.

En relació a l’acusada en aquest cas, la sala creu important també ressaltar que era una persona de 18 anys quan va començar a publicar els esmentats tuits sobre Carrero, és a dir, que, quan va néixer el 1995, aquesta persona portava morta 22 anys. La publicació d’aquests tuits als 18 anys d’edat, en els quals es limita a reproduir el que altres subjectes ja han dit ja ridiculitzar o banalitzar l’atemptat d’una persona que per Cassandra era un personatge de la història que li quedava molt lluny en el temps, “constitueixen circumstàncies també a tenir en compte a l’apreciar l’abast dels fets i l’excés que suposa activar en el cas concret el sistema penal”.

La sentència destaca que cal sospesar i aquilatar amb exquisit encert i cautela en relació a aquests casos quan s’ha de produir una resposta penal. En aquest sentit, recorda que, respecte a altres acusats, la Sala II del Suprem ha examinat acudits o comentaris en clau d’humor més o menys àcid també sobre Carrero Blanco, però que en pràcticament tots aquests assumptes les referències a aquesta persona es barrejaven amb altres conductes d’enaltiment del terrorisme que presentaven una rellevància molt diferent a la que alberga el ‘acudit fàcil’ sobre l’atemptat al president del Govern. Fins al punt -recorda el Suprem- que solien ser aquests altres actes els que van justificar en aquests supòsits l’aplicació de l’article 578 del Codi Penal -delicte d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes- que es descarta aplicar a Cassandra.

No hi va haver incitació a la violència

La sentència repassa finalment la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació als delictes d’enaltiment o justificació d’actes terroristes, en el sentit que una sanció penal d’aquest tipus constitueix una legítima ingerència en l’àmbit de la llibertat d’expressió dels seus autors quan pugui considerar-se una “manifestació del discurs de l’odi per propiciar o encoratjar, encara que sigui de manera indirecta, una situació de risc per a les persones o drets de tercers o per al mateix sistema de llibertats”.

I per al Suprem, “en el cas enjudiciat (…) no es dóna cap de les circumstàncies referides en els criteris assenyalats en la jurisprudència del TC”, atès que Cassandra “ni va donar mostres amb la seva conducta que estava pretenent incitar a la violència abusant d’un exercici il·lícit de la llibertat d’expressió, ni provocava l’odi cap a grups determinats, ni tampoc es valia de mofar de l’atemptat contra un expresident del Govern ocorregut fa més de quaranta anys amb intenció de justificar-o d’incitar a nous atemptats “.

El Suprem resumeix: “I pel que fa al detriment dels valors personals dels familiars directes i descendents de la víctima (…), la forma d’enfocar la burla, el context en què ho va fer i el fet que no el centrés en les circumstàncies personals privades i públiques de l’acusat, sinó en l’acudit fàcil i de mal gust relacionat amb la forma en què es va produir l’atemptat terrorista, exclou que es tracti d’un supòsit subsumible en la norma penal “.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí