En el 1978 no es va votar una constitució, és votar la fi d’una dictadura. Per desgràcia això no va passar.
En el 1978 les persones d’Espanya estaven votant si continuaria el règim o si arribaria alguna cosa semblant a una democràcia, poc importava el contingut de la constitució, sabien que si no tirava endavant, assolir l’anhelada democràcia seria molt més difícil, fins i tot existia el risc molt probable de què tornés la dictadura, els pobles que componen Espanya és aferrarien a un clau roent com a mal menys per tal d’impedir que els hereus del franquisme tornessin al poder d’una manera dictatorial. Por això el contingut de la constitució espanyola era el de menys, no importava que no fos una veritable constitució en el que hagués existit un procés constituent que s’iniciés des de la societat, no importava que l’actual constitució espanyola fos creada i tutelada pels comandaments més poderosos del règim franquista, l’important era seguir cap endavant amb el procés democràtic i arribar a una suposada llibertat promesa que mai va arribar d’una manera total.
Ara 40 anys després tots els errors d’aquesta constitució profascista surten a la llum, ara ja no hi ha el risc que torni la dictadura, però una majoria d’espanyols estan tan adoctrinats pels hereus democràtics del règim que no veuen la realitat d’una constitució i un sistema democràtic corrupte i feixista on els mitjans de comunicació parcials creats pel mateix sistema manegen al seu antull a la major part de la societat espanyola i això en democràcia es pot dir dictadura i aquesta constitució no ens salvarà d’això.
