En el nom d’ETA

Si algun dubte quedava, Pablo Casado ha sentenciat la seva carrera política al no dubtar a tractar d’utilitzar a les víctimes del terrorisme d’ETA per la seva deslleial campanya contra el Govern de Sánchez i el mateix Estat.

Casado, al mateix que minuts després de conèixer el seu triomf davant Soraya Sáenz de Santamaría, se li va omplir la boca de Pàtria, Espanya, Rei i una mica De Déu també, no se li ha acudit altra manera d’atacar al legítim-encara que li faci mal al president del PP- Govern socialista que intentar menysprear la llei per criticar el trasllat de presos etarres a presons basques.

Lliçons les justes senyor Casado. Perquè no estava ni se l’esperava en els pitjors moments de la lluita contra ETA. Perquè no havia nascut senyor Casado quan des de les facultats basques molts universitaris anònims ens concentràvem des del campus de Leioa, donant la cara i sense buscar més rendiment que el de la justícia i el Dret a la vida que defensava Gesto por la Paz.

Que ara senyor Casado, amb el seu vestit impecable, tipus al d’Albert Rivera, sense arrugues ni plecs que demostrin el haver-se tirat a l’arena i on no hi ha petjada de la suor, la sang i les llàgrimes de qui de veritat lluita a les trinxeres per un món millor -per no treballar no s’ha treballat ni la seva màster- vingui a deixar anar de nou a la fera de Carlos Iturgaiz per fer-nos recordar els malsons d’aquell PP de la pitjor mena a Euskadi- i tractar de parlar en nom de les víctimes de ETA, el converteix en un líder sense personalitat, criteri ni aplom.

Casado “el breu” li diuen alguns en el seu partit. Faci-s’ho mirar, deixi a les víctimes en pau, respecti el joc democràtic i, si tant li importa Espanya, surti als seus carrers i pobles no per fer campanya, sinó per assabentar -a ser possible sense vestit hiperplaxant- del que realment importa.

Que Déu o qui sigui perdoni als etarres. Jo, ni els oblit ni els perdono. Però mai podré jutjar aquells que sí han perdonat, i hi ha moltes víctimes que ho han fet senyor Casado. Toca passar pàgina perquè van deixar de matar i fins i tot de ser banda terrorista i perquè Euskadi i Espanya, en aquesta línia etarra, ja viu en pau.

Doncs això: Casado “el breu”, que avui la guerra política no va pels etarres. Tan jove i tan carca en els seus plantejaments. Pena!

No més en el nom de les víctimes, tot i que hi ha qui enyori els anys en què contra ETA vivien millor.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí