Revelen el passat díscol —i insuportable— d’un Felip adolescent “dropo i capritxós”

Fa uns dies els informàvem de com era realment la reina emèrita Sofia, segons un retrat que en feia la periodista i escriptora Pilar Eyre. De tot el perfil que li dibuixava a les pàgines de Lecturas, destacava el que hi deia sobre la seva relació amb un ara rei Felip, quan aquest era adolescent: que l’havia mimat en excés i que tant ell com les seves germanes eren “maleducados y maltrataban al servicio”. Però els majordoms de Zarzuela no eren els únics que n’estaven fins al capdamunt de les maneres de qui ara és el màxim representant dels espanyols. També n’estava tip el seu pare.

Jaime Peñafiel, en el seu article setmanal a la revista Pronto, parla d’una figura que va ser cabdal perquè Felip, ara tan amant de preservar la unitat d’Espanya, deixés d’anar pel camí del pedregar per ser un home recte i amant de l’ordre. Una figura que tant de bo, pensaran molts, no l’hagués adoctrinat tant en aquest sentit i ara Felip fos més amic del diàleg, sobretot, dels que no pensen com ell.

José Antonio Alcina va ser el preceptor o guia espiritual de Felip quan era només príncep. Fa uns dies els informàvem de la seva mort, que va arribar mentre Felip i família anaven a sopar tan tranquil·lament a Palma durant les seves vacances. I és que la família reial encara es recorda del llibre que aquest exgeneral va escriure sobre la seva adolescència, Felipe VI: así se formó el príncipe heredero, i que va trepitjar ulls de poll a Zarzuela. Explica el cronista que Felip, a finals dels anys 70, principis del 80, era un nen “rebelde, consentido y caprichoso, mal estudiante y con reiteradas faltas de asistencia y puntualidad“… Igual que la seva mare, cosa que irrita profundament el rei emèrit Joan Carles.

El príncipe había adquirido ciertos pequeños hábitos que deberían corregirse“, escriu Peñafiel. I l’encarregat seria un general, que esdevindria el seu mentor d’estudis. Algú que actués amb mà dura, però sent conscient que “el chico estaba pasando una mala etapa a causa de la adolescencia, lo que le provocaba cierta vagancia, falta de interés i somnolencia“. Dropo, passota i dormint poc. Una joia de la corona, vaja. Sobretot, el tema d’aixecar-se ben d’hora, ben d’hora, no el portava gens bé a l’hora d’anar a classe amb el seu preceptor, que fins i tot va optar per una dràstica solució: “recomendó que las clases se impartieran de pie, en vez de sentados“.

Com si d’un protagonista d’Hermano mayor es tractés, d’aquells que els pares es desviuen perquè sigui respectuós i treballi, estudiï o faci alguna cosa a part de llevar-se a les tantes, Alcina va haver d’utilitzar tàctiques ridícules en algú que anys després hauria de regnar tot un país: “tirarle de los pies, abrir de par en par las ventanas de la habitación, llamarle la atención desde la centralita de la Zarzuela o despertarle poniéndole una bolsa de hielo en la cara”.

Intents desesperats d’un preceptor que reconeix que “el mismo príncipe me hizo ver que no aceptaba otra autoridad distinta de la de sus padres y se mostraba distante conmigo“. Alcina es congratulava d’haver redreçat el díscol hereu. Però si s’ha de jutjar pel que explica el cosí de Letícia a un llibre, que “Felip és amant del luxe, sense criteri i es fa portar sorra de l’Índic per conservar millor la temperatura del vi“, no sembla que se’n sortís gaire bé.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí