Quan al febrer d’aquest any encara es trobava a Brussel·les Carles Puigdemont, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena li va tornar l’escrit presentat per la seva representació processal amb una resposta desconcertant, indicant-li que no se li tenia per personat en tant no es trobi tot i que sabia que tenia la seva residència a Waterloo
L’episodi ocorregut al febrer d’aquest any quan el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va tornar l’escrit presentat per la representació processal de Carles Puigdemont, indicant-li que no se li tenia per personat en la mesura que no es trobi -tot i que se sabia que tenia la seva residència a Waterloo- o es posés a disposició del tribunal, suposava la posada de llarg d’un nou concepte jurídic, el del “fugit”, del que no obstant això no hi ha una sola referència a la Llei d’enjudiciament criminal
Aquest invent jurídic del “fugit” ha tornat a fer aparició en l’acte de data 9 de juliol de 2018, en què el magistrat constava que Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel “van fugir” a altres països amb motiu de la seva investigació penal, de manera que a tots ells se’ls aplicava l’article 834 de la Llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) i els declarava en rebel·lia.
No obstant això, i malgrat el abús que fa el jutge Llarena d’aquest terme, la Lecrim no fa referència per res al terme “fugit” en cap part del seu articulat, ni tampoc es refereix a ell ni tan sols per aproximació, tenint en compte que seva ocupació es deu més aviat a una confusió dels requisits i efectes de la declaració de rebel·lia en el dret processal espanyol.
Segons explicava el magistrat en la interlocutòria en què declarava la rebel·lia dels “fugits”, certament els article 834 i 839 de la Llei d’enjudiciament criminal estableixen que un processament serà declarat en rebel·lia si en els termes fixats en la requisitòria del jutge no es presenta davant aquest o davant un altre tribunal que conegui de la causa, en aquest cas continuarà el sumari fins que es declari acabat pel jutge competent, que suspendrà el seu curs només per als rebels.
El problema és que en el referit acte es deixa d’aplicar per complet l’article 835, que és el que fa referència precisament als supòsits en els quals cal trucar als encausats per requisitòries, on no apareix per enlloc el processat que estigués ” fugit “.
Diu el precepte en qüestió que, serà cridat per requisitòries el que s’amaga perquè no té domicili conegut o s’ignora el seu parador, el qual es fuga de l’establiment en el qual es trobés detingut o pres, i el que trobant-se en llibertat provisional deixi de acudir al jutjat quan sigui cridat.
El que “fuig” a l’estranger però té domicili i parador conegut i a més es posa a disposició de les autoritats judicials d’un altre estat de la Unió per respondre davant d’una ordre europea de detenció (ODE), no pot ser declarat en rebel·lia. En la Llei d’enjudiciament criminal la declaració de rebel·lia només té lloc quan el reu no es trobi per estar en ignorat parador o s’hagués fugit de l’establiment en el qual es trobés detingut o pres, però no és aplicable quan el processat se sap on està ia més s’ha posat a disposició de les autoritats de l’estat receptor.
El processat que es posa a disposició d’un altre estat de la Unió Europea amb la finalitat exclusiva de qüestionar la independència dels tribunals espanyols no pot ser declarat en rebel·lia, perquè en realitat sí que s’està sotmetent als tribunals de l’estat emissor però a través del tribunal de l’estat que està executant la reclamació.
A més el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dit recentment en la seva sentència de 25 de juliol de 2018, en l’assumpte C-216/18 PPU, que una autoritat judicial que ha de pronunciar-se sobre l’execució d’una ordre de detenció europea ha de abstenir-se de donar-li curs si considera que la persona de què es tracti correrà el risc que es violi el seu dret fonamental a un jutge independent i, amb això, el contingut essencial del seu dret fonamental a un procés equitatiu, a causa de deficiències que poden afectar a la independència del poder judicial de l’Estat membre emissor.
Per aquesta raó l’ardit del jutge Pablo Llarena, a través de la via obliqua que suposa la declaració de rebel·lia de Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel, ha de qualificar com un frau de llei per evitar l’eficàcia de l’Acte de data 12 de juliol passat del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein, que confiava que els tribunals espanyols respectarien el principi d’especialitat i no processarien al perseguit Puigdemont després de la seva extradició pel delicte de rebel·lió.
