Un feixista i corrupte al capdavant de la diplomàcia europea
La que li caurà a Europa pot ser descomunal. La notícia és increïble però certa. Segons deia el Govern espanyol abans que es materialitzés la mateixa, el ministre d’Exteriors Josep Borrell, “té totes les qualificacions” i “tots els pedigríes europeistes” per assumir “l’envergadura” del càrrec de cap de la diplomàcia europea, i així ha estat, Europa ha picat l’ham.
Dins el repartiment d’alts càrrecs a la UE que discuteixen els líders europeus, el ministre d’Afers Estrangers, UE i Cooperació en funcions, Josep Borrell, serà el proper alt representant de la UE per a la Política Exterior i, per tant, també vicepresident de la Comissió Europea que presidirà la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, en virtut de l’acord assolit pels caps d’Estat i Govern dels vint-i-vuit.
La misantropia (del grec μίσω miso ‘jo odi’ i άνθρωπος anthropos ‘home, ésser humà’) és una actitud social i psicològica caracteritzada per l’aversió a altres éssers humans. A semblants als que no suporta. Aquest polític és un contrastat catalanofòbic. Tot el que faci olor de català li ofèn, tot el que faci olor de Procés d’Independència, li aterra.
Com és possible que Europa pugui permetre a un cap de la diplomàcia com aquest polític que literalment odia la meitat de la població d’una de les regions més prosperes i visitades del continent, com és Catalunya. Un polític que viu de la provocació i de voler ser més extremista que la mateixa extrema dreta.
Catalanofòbia malaltissa
Europa no es pot permetre a polítics d’aquesta traça. Borrell va ser un dels protagonistes de la massiva manifestació a Barcelona convocada per Societat Civil Catalana després del referèndum l’1 d’octubre de 2017, i que perseguia mostrar al món que no són majoria els catalans que anhelen la independència. No obstant això, no va voler anar de número 3 a la llista del PSC per Barcelona a les últimes autonòmiques, perquè es veia fora de la política en actiu.
Durant el seu mandat a Exteriors, Borrell no ha desistit en aquest afany i ha donat instruccions i arguments, gairebé sempre amb jocs brut, els ambaixadors i cònsols espanyols perquè combatin els intents d’internacionalització del ‘Procés’.
Entre les seves primeres decisions com a ministre va estar el donar suport públic a l’exministre popular Pedro Morenés, llavors ambaixador als Estats Units, per rebatre al president Quim Torra, en un acte a Washington.
Entre les últimes, aquesta mateixa setmana, quan ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que paralitzi la democràtica activitat de les ‘ambaixades’ catalanes a Londres, Berlín i Ginebra, per considerar que malmeten la política exterior espanyola i treballant al servei de un projecte secessionista inconstitucional.
Aquest polític destil·la menyspreu per on va. Seva és la frase sobre “desinfectar” Catalunya, una metàfora sobre les “ferides” de la societat catalana. Un autèntic ‘llop’ amb pell de ‘xai’ que només pot portar més i més problemes a una Europa justa ja de democràcia.
Fosc i Corrupte personatge
El 2004 va liderar la llista del PSOE a les eleccions europees i es va convertir en president de la Cambra durant mitja legislatura, d’acord amb la pràctica de repartir la presidència del Parlament Europeu entre dos grups polítics.
Així, el 2007, es va apartar de la primera fila política durant gairebé una dècada. En aquests anys, va presidir l’Institut Universitari Europeu de Florència i va formar part del Consell d’Administració d’Abengoa des de 2009. El 2010 es va convertir en el president del seu consell assessor internacional.
Precisament la seva condició de membre del Consell d’Administració d’Abengoa el va portar a declarar com a testimoni davant l’Audiència Nacional que va investigar les indemnitzacions milionàries adjudicades poc abans que la companyia presentés el preconcurs de creditors.
Ja com a ministre, la seva presència a Abengoa va tornar a perseguir-ja que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) li va imposar una sanció de 30.000 per considerar que havia venut accions de l’empresa fent servir informació privilegiada quan era conseller, en haver falsejat els comptes . Aquest és l’autèntic Josep Borrell que ha ‘comprat’ Europa.
Borrell va negar l’acusació però va decidir no recórrer la sanció i pagar-la, perquè hauria hagut de presentar recurs davant el Ministeri d’Economia en un moment en què ell era membre del Govern. Corrupció i prevaricació espanyola en tota regla i a l’ordre del dia.
Res se sap del cert sobre com acabo negociant aquest polític socialista amb la CNMV quan segons ell, va caure en les xarxes d’uns falsos brokers, i li van estafar 150.000 € dels seus estalvis. Estrany com a mínim amb la seva experiència.
En qualsevol cas com solen dir molts demòcrates catalans, que volen i tenen el dret a poder triar el seu futur dins d’una república, tot el que embruta aquest polític acaba tornant a favor de Catalunya.
