Comandaments retirats pretenen fer-nos creure que el dictador va ser un “militar modèlic”
A recer de l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos, 181 militars retirats van difondre a principis de mes un manifest reivindicatiu de la “figura militar” del dictador, al qual s’han adherit diversos centenars més. L’escrit justifica el cop d’Estat de 1936, que presenta com una reacció de “l’Espanya agredida i assetjada pel comunisme internacional”. A Alemanya, els signants serien acusats d’apologia del feixisme, però a Espanya un militar jubilat té la mateixa llibertat d’expressió que qualsevol altre ciutadà.
No sorprèn que el text el subscriguin, entre altres, dos condemnats pel 23-F (Pardo Zancada, que segueix signant com a militar malgrat la seva expulsió de l’Exèrcit, o el comandant Javier Dusmet). Però és preocupant que a la llista figuren també els noms de militars en els que la democràcia va confiar altes responsabilitats, com els generals Alberto Asarta, excap de la missió de l’ONU al Líban; Emilio Pérez Alamán, excap del Comandament Militar de Canàries; o Juan Aparicio Hernández Lastras, excap del Comandament de Personal de l’Exèrcit. Preocupant perquè pretenen fer-nos creure que, més enllà del judici que mereixi la seva figura política, Franco va ser “un militar exemplar”.
Podrien discutir els mèrits de Franco a les guerres colonials del Marroc, caracteritzades per la seva brutalitat, però seria com pretendre jutjar la figura de Hitler per la Creu de Ferro que va rebre en la Primera Guerra Mundial.
El més important és que Franco es va revoltar contra el Govern legítim de la II República, vulnerant els principis bàsics de la professió militar: lleialtat, disciplina, respecte a la llei. El manifest evoca l’article 21 de les Reals Ordenances, que insta a respectar la tradició militar, però ignora tots els altres, començant pel qual mana complir la Constitució vigent; llavors la republicana de 1931.
Franco va dividir l’Exèrcit i va manar afusellar a alguns dels seus més prestigiosos companys d’armes, com el general Batet, que va sufocar la rebel·lió de Companys el 1934, o el general Martínez Cabrera, heroi de la guerra de Cuba.
Tampoc sembla que Franco fos tècnicament un bon militar. No, si s’entén per tal a qui aconsegueix els objectius en el menor temps possible i amb el menor dany per a les forces pròpies. Franco pretenia donar un cop d’Estat i va acabar guanyant una cruenta guerra civil.
Quan al setembre de 1936 tenia a l’abast de la mà prendre Madrid i precipitar la fi del conflicte, es va desviar per ocupar Toledo, un objectiu propagandístic de nul valor militar. L’endemà d’alliberar l’Alcàsser, va ser consagrat com Generalísimo i cap de l’Estat a Salamanca. L’únic beneficiari de perllongar tres anys la guerra va ser Franco, qui la va utilitzar per assentar-se en un poder que no deixaria en 40 anys.