Tots els drets que ha vulnerat Pablo Llarena en nou mesos d’instrucció

Del dret a la defensa, al de disposar d’un jutge imparcial, passant per la vulneració de drets polítics….

L’equip de defensa de Jordi Cuixart va recórrer la setmana passada contra la interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol que li manté la presó provisional d’ençà del 16 d’octubre de 2017. Els advocats de Cuixart consideren aquesta situació és ‘totalment injusta i una clara violació dels drets fonamentals’ a un dirigent de la societat civil. El recurs apel·la, i recorda, que no hi ha motius per a tenir empresonat Cuixart perquè en tot moment va fer ús d’aquests drets reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans: la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica, el dret de reunió i manifestació i el dret de participació política. A tots aquests drets, vulnerats per la jutgessa Carmen Lamela, primer, i pel jutge Pablo Llarena, després, s’hi sumen uns quants drets més, que els advocats dels represaliats denuncien que s’han vulnerat durant tota la fase d’instrucció. Els enumerem:

  1. Es vulnera el dret de jutge predeterminat per la llei.

És un dret protegit als Tractats Internacionals. Els advocats recorden que com a membre de la societat civil, Cuixart no ha ostentat mai la condició d’aforat –ni en el passat ni en el present– de manera que la competència per a enjudiciar la causa correspon als jutjats ordinaris de Barcelona. Aquest és el primer dret que vulneren Llarena i el Suprem, perquè, de fet, no li pertocaria pas a aquest tribunal de jutjar ni Sànchez i Cuixart, ni tampoc als membres del govern ni als membres de la mesa del parlament processats. La condició d’aforat que tenen fa que hagi de ser en tot cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no el Suprem, qui instrueixi la causa i els acabi jutjant. Com va passar en el cas del 9-N.

2. Vulneració de drets polítics

Als diputats electes empresonats, actualment Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, se’ls han vulnerat drets polítics pel fet de no haver pogut assistir a sessions parlamentàries, ni tan sols la constitutiva del parlament, ni les d’investidura que hi ha hagut. Tots els recursos en aquest sentit han estat desestimats. A més, en el cas de Jordi Sànchez, hi va haver un dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU demanant a l’estat espanyol que, com a mesura cautelar, li permetés d’exercir el seu dret de sotmetre’s a la sessió d’investidura al parlament com a candidat a la presidència de la Generalitat. Llarena no en va fer cas. El mateix comitè ha admès a tràmit un recurs del president Carles Puigdemont en el mateix sentit, i és pendent de ser resolt. I també s’han vulnerat els drets polítics de Jordi Turull quan el jutge el va fer empresonar després de la primera votació de la sessió d’investidura, impedint-li la possibilitat de sotmetre’s a una segona votació.

3. Vulneració del dret a un jutge imparcial

Aquesta setmana l’advocat Gonzalo Boye, en representació de Toni Comín i Meritxell Serret, va recusar Pablo Llarena per no ser un jutge imparcial per a instruir aquesta causa. Ho feia arran del sopar a Palafrugell en què se’l va veure acompanyat del dirigent popular barceloní Alberto Fernández Díaz, i ho argumentava amb el fet que Llarena ha acabat incorporant en les seves interlocutòries i en les seves decisions durant la instrucció la terminologia i l’argumentari del PP contra l’independentisme. La manca d’imparcialitat també ha estat adduïda en unes altres ocasions per les defenses per les consideracions polítiques de Llarena, que fins i tot ha arribat a manifestar-se en primera persones, presentant-se com a víctima del procés independentista.

4. Vulneració del dret de defensa

Llarena també va impedir als advocats dels exiliats de personar-se en la causa, amb l’argument que no podia disposar dels acusats. Es va negar a acceptar que poguessin declarar per vídeoconferència des de Brussel·les, malgrat el fet que ho preveuen les lleis europees de cooperació judicial. Llarena ni tan sols responia els recursos i les peticions dels advocats. Després, quan va permetre als exiliats de personar-se, els va dir que designessin un advocat a Bèlgica, quan ja tenien els seus.

5. Vulneració del dret de la presumpció d’innocència

Llarena ha denegat repetidament totes les peticions de llibertat condicional que li han anat fent tots els presos polítics. I en més d’una ocasió, l’argument que ha esgrimit és el del risc de reiteració delictiva. En un moment processal com l’actual, amb tots ells pendents de judici, l’afirmació reiterada que podrien incórrer en reiteració delictiva pressuposa que ja han comès un delicte. Són tractats com a delinqüents, en totes les interlocutòries en què Llarena desplega els motius i arguments amb què justifica l’empresonament, com si es tractés de sentències condemnatòries anticipades, tal com han denunciat els advocats.

6. Jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucional

Aquest punt no es refereix específicament a Llarena, sinó al procediment que, després de la instrucció, continuarà la sala segona del Tribunal Suprem espanyol. Ja fa mesos que uns quants juristes, entre els quals el professor Javier Pérez Royo, alerten que jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucional si el seu president, Carles Puigdemont, no pot ser jutjat per aquest delicte, després de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Efectivament, el nomenament dels consellers es fa, constitucionalment, per decisió de Puigdemont, i si la persona que els ha nomenat i que indirectament ha fet que ara hagin estat acusats d’haver comès el delicte de rebel·lió no pot ser acusada ni jutjada per aquest mateix delicte, som davant de tota una incoherència. Jurídicament, i dins de l’ordenament espanyol, això no vol dir que no tiri endavant el judici, però l’encausament per rebel·lió quedaria del tot debilitat.

7. Llarena ha comès un delicte per haver renunciat a l’extradició de Puigdemont?

Segons que explicava l’ex-jutge Elpidio José Silva, això seria il·legal. Perquè, tal com explicava: ‘Si jo estableixo que demanaré una euroordre per a determinats delictes, aquesta actuació em vincula. No puc anar contra els meus actes. I òbviament, quan demano una euroordre per a diversos delictes, no puc partir del fet que em donaran la raó. Me la donaran o no me la donaran. I jo he d’atenir-me a la resolució. No em puc retirar. A més, si no persegueix la malversació, perquè han dit que per malversació sí que l’extradeixen, Llarena podria cometre el delicte del 408 del codi penal, que és el de no perseguir delictes.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí