Va morir una suposada amant de Joan Carles en misterioses circumstàncies?

Bárbara Rey calla quan li pregunten si té cintes comprometedores sobre ella i Joan Carles. Durant anys s’ha especulat que la vedette hauria rebut unes sumes importants de diners pel seu silenci. A Corinna li llepen un peu les pressions i les seves converses amb Vilallonga Villarejo han sortit a la llum. Són dues de les moltes amants o suposades amants que se li atribueixen al rei emèrit. Els altres noms de la llista inclouen aristòcrates o gent d’alta societat. Però també dones que han quedat en l’oblit i s’enduran a la tomba la seva relació amb el pare de Felip. Ser amant d’un rei no ha de ser fàcil, amb tot el reguitzell d’intrigues monàrquiques que pot comportar.

Sandra Mozarovsky

Alexandra Elena Mozarowsky Ruiz de Frías, coneguda artísticament com Sandra Mozarovsky va ser una jove actriu espanyola que va protagonitzar una vintena de pel·lícules del “destape” i que va morir tràgicament als 18 anys després de caure de la terrassa de casa seva. Filla d’un diplomàtic rus i mare espanyola, després de la mort de Franco va participar en pel·lícules pseudo-eròtiques com El hombre de los hongos, Abortar en Londres o Hasta que el matrimonio nos separe, alhora que queia en el consum de drogues i feia de “chica de alterne” en un club de Madrid.

Sandra Mozarovsky

Després de la seva mort, a priori, un suïcidi, van ser molts els rumors i especulacions sobre un suposat romanç amb Joan Carles. Ara, qui la recorda en una novel·la és l’escriptora Clara Usón. A El asesino tímido, ficciona la vida de l’actriu i posa negre sobre blanc la possibilitat que Mozarowsky no hagués volgut acabar amb la seva vida. L’autora també parla de com s’ha anat ensorrant la imatge del rei amb el pas dels anys. O més ben dit, l’aspecte de Joan Carles que se’ns venia era el del retrat de Dorian Grey.

En una entrevista a eldiario.es, Usón reconeix que “El franquismo era algo tan horrible, tan triste y tan pobre, que ya solo quitar los retratos de Franco por ese rey tan joven y apuesto nos pareció la promesa de que ya éramos demócratas. Y hemos vivido esa ficción mucho tiempo. Con el rey hicieron algo parecido a lo que hacían con Franco. Hubo ese pacto en los medios de presentarlo siempre con un Photoshop extremo“. Un maquillatge monàrquic que amb el temps, però, ha caigut i ha destapat el seu veritable aspecte: “de pronto nos han enseñado el cuadro con el verdadero rostro y nos hemos quedado pasmados. Ahora a las amantes del rey sí las conocemos. E incluso hablan con la prensa y provocan escándalos políticos“.

Joan Carles I i Corinna

Per l’autora, la trama “fascinante” d’aquesta dona molt jove que suposadament té una relació amb el rei i mor en estranyes circumstàncies li serveix com a metàfora de la transició. I en ple huracà Corinna, la gent ja no està disposada a passar per alt, o fins i tot aplaudir, la incontinència braguetaire del rei emèrit: “hubo una época en la que incluso se hacían chascarrillos con sus amantes. Nos parecía bien que las tuviera. Formaba parte de su campechanía. Era un ‘machote’. Nos gustaba mucho tener un rey que fuera un conquistador. Y eso reflejaba la ideología de la sociedad del momento, que era tremendamente machista“.

Per l’escriptora, donar-li impunitat a Joan Carles, i que ningú coneixeria les seves activitats, “le dio una cancha… Pero si la monarquía ahora está en peligro es únicamente por los actos del rey“. Parlant de perill, Usón assegura no haver rebut cap imput per part de la Casa Reial, però diu que va tenir molta cura a l’hora d’escriure la novel·la: “Tenía un poco de miedo porque cuando lo publiqué todavía metían a la gente en la cárcel por supuestas injurias al rey“.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau, introdueixi el teu comentari!
Si us plau, introdueixi el teu nom aquí